Curs acadèmic 2019/20

Les tasques que s'assignen al conservador,les seves capacitats, funcions i competències en el marc de les institucions del patrimoni, en l'àmbit museístic i territorial.

Les capes de la Història, com si d'un palimpsest es tractés, han acumulat una herència que és la suma dels vestigis conservats i de la memòria històrica. El valor patrimonial d'aquests vestigis i aquesta memòria ha experimentat una evolució, segons els gustos i les modes, juntament amb el sedàs del temps. Però les mostres de les successives civilitzacions que ens han arribat i a les que hem atribuït un valor patrimonial són, al seu torn, el resultat d'uns processos històrics, de l'evolució mateixa de la Història de la humanitat. La relació entre la pròpia dinàmica de la Història del Patrimoni que el temps i la memòria han seleccionat, conformen una interacció imprescindible en una permanent acció causa-efecte.

Principals figures i institucions del sector del patrimoni que és susceptible d'entrar en la compravenda i en transaccions econòmiques: col·leccionistes i col·leccionisme, antiquaris i antiguitats, empreses de subhastes, galeries d'art, fires i les seves especialitats, etc. També es proposaran continguts que introduiran a conceptes importants en la formació d'un conservador o expert en art, sobre taxació, peritació, mecenatge, etc. El curs es farà amb ponències d'experts convidats que parlaran des de la seva perspectiva professional.

Introducció a la naturalesa dels museus i bases teòriques, missió i codi deontològic. S'analitzarà l'evolució històrica per a reflexionar sobre el seu caràcter complex i mutable, atesa l'estreta relació amb la societat, els canvis culturals o els contextes polítics i econòmics i sobre els nous rols que els estem assignant. Es presentaran també els grans museus de referència.

Es presentaran les institucions que tenen competències en la protecció, la conservació i la restauració del Patrimoni Cultural, des de l'estrat global al local: institucions i comitès internacionals, estats, governs autònoms i regionals, ajuntaments. Responsabilitats, competències i activitats.

Principals debats actuals entorn al Patrimoni Cultural. S'analitzarà la gran extensió actual de bens que es patrimonialitzen, la seva mercantilització, la participació en el desenvolupament, l'impacte en les comunitats locals, la implementació en processos participatius, etc.

El paisatge no és un sinònim de naturalesa, ni tampoc ho és del medi físic que ens envolta o sobre el que ens situem, sinó que es tracta, (…), d’una elaboració mental que els humans realitzem a través dels fenòmens de la cultura.(1)

L'assignatura tractarà sobre les relacions que s’estableixen entre l’arquitectura i el paisatge, entès com a punt de partida però també com a objectiu final d’actuacions arquitectòniques que busquen una simbiosi entre el que el paisatge, ja sigui natural o urbà, ofereix i el nou paisatge que l’arquitectura crea en inserir-s’hi. 

Es posarà el focus d’atenció en unes arquitectures que han esdevingut patrimoni, dins el medi natural, i en aquelles que han generat un patrimoni cultural, lligat a la seva inserció en un entorn ja construït.

(1) Maderuelo, Javier, Paisaje y Arte, Paisaje: un término artístico, Abada Editores, 2007, p.12

Preparació d'aspectes relatius a la interpretació i l'aprenentatge en i per al paisatge cultural. El curs ofereix coneixement sobre l'evolució que han tingut educació i patrimoni, cultural i natural, i ofereix també informació sobre les institucions internacionals i nacionals que s'ocupen d'aquests aspectes.

La matèria se centra en desenvolupar la relació entre Turisme i Patrimoni, en els seus aspectes positius i productius però també en els conflictius i tensos. Atès que enfoquem el tema des del món dels professionals del Patrimoni, reflexionarem en profunditat sobre conceptes tan decisius com el dels usos sostenibles, l'autenticitat de les experiències, l'adequada interpretació, els impactes del turisme cultural i natural, tant els positius (font de recursos econòmics que poden orientar-se a la conservació, revitalització de monuments i indrets, desenvolupament local) com els de risc (saturació d'usuaris, perills per la conservació) i les estratègies que poden atenuar-los.

L'accés a la cultura i al patrimoni natural i cultural. La utilització del paisatge a tots els nivells genera usos, tant privats com públics, socials i econòmics, que poden afectar a la seva conservació i vulneració. Això ha generat a nivell internacional diverses normatives dirigides a aconseguir un ús sostenible del paisatge. Anàlisi dels diversos mètodes de planificació i gestió del territori, des dels factors que poden afectar-lo: turisme, implantacions agrícoles, explotació de resursos naturals, gestió de residus, pedreres, extraccions d'àrids, comunicacions, renovació urbana, factors de desenvolupament econòmic, etc.

La gestió dels recursos humans i econòmics i la presa de decisions. Breu introducció a la comptabilitat general bàsica, la gestió econòmico-financera i la fiscalitat en el món de les empreses. Sistema de gestió integrat de recursos humans, basat en les competències i en la gestió de les persones. Conèixer la realitat econòmica, tant de l'àmbit públic (pressupostos, procedència dels fons, indicadors de resultats) com del privat (balanç i compte de resultats, anàlisi financera, tresoreria). Sistema de gestió integrat de Recursos Humans basat en competències i en la gestió de persones. El capítol de tècniques de direcció i gestió de RRHH, pretén donar un visió general de l'objectiu i les funcions d'un departament de personal, dels principis organitzatius i de tècniques concretes (anàlisi i disseny d'estructures, dimensionament de plantilles, selecció de personal) , i tècniques de direcció

S'analitzen les accions de difusió i comunicació que duen a terme les institucions culturals encarregades de l'estudi i conservació del patrimoni: l'acció cultural i l'educació, les exposicions temporals, les publicacions, i totes aquelles activitats destinades a difondre el patrimoni. Les accions de comunicació, Internet, mitjans escrits i visuals, publicitat en tots els suports, constitueixen els vehicles de difusió. Es difon el bé patrimonial en base a tres conceptes: el seu significat científic, el significat cultural i com a projecte cultural.

El màrqueting té per objectiu planificar, executar i avaluar la relació d’intercanvi que una institució patrimonial estableix amb els seus públics.

El màrqueting aplicat als equipaments patrimonials (museus, monuments, jaciments arqueològics, patrimoni immaterial, etc.) situa a les persones a l’inici de la planificació i de la definició d’estratègies: la segmentació de públics i el posicionament institucional permeten definir els elements de la combinació comercial: l’oferta expositiva, la programació d’activitats, l’estructura de preus i descomptes, l’accessibilitat dels visitants, així com el pla de comunicació que difondrà l’oferta entre seus públics potencials.

Els temes proposats combinen una introducció a las estratègies del màrqueting (segmentació, posicionament, combinació comercial, etc.) així com en algunes metodologies (estudis de públic, enquestes i focus group, etc.).

Principals lleis internacionals sobre el patrimoni Cultural o Natural. Institucions internacionals. UNESCO. Evolució de la legislació. Figures de protecció. La necessitat d'una legislació conjunta: Paisatge Cultural. La legislació dels estats i regions. Legislació del Paisatge cultural. Necessitat d'una llei que englobi tots els aspectes que s'unifiquen en el concepte de paisatge cultural. L'estudi d'aquestes lleis, com la llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i la llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i les seves contradiccions i complementarietat.- Paisatge Cultural-Inventaris i catàlegs. Factors que han de vertebrar aquesta suma d'inventaris i catàlegs per a, en cada territori concret, en cada Paisatge Cultural concret, poder explicar la seva evolució i valor. Instruments per a la patrimonialització dels Paisatges Culturals. Valors que cal preservar per al futur, dins dels fets de civilització, ja que expliquen la nostra identitat.

Les polítiques relacionades amb el patrimoni natural i cultural. Agents. La gestió del patrimoni. Concepte público-privat. Tendències internacionals en la gestió. Models d'organització i gestió. Gestió de museus, biblioteques, centres d'interpretació, parcs naturals, espais protegits, ciutats històriques, bens culturals arqueològics, arquitectònics, rutes naturals,...

Es parteix d'una concepció cultural del paisatge que entén el territori com a una construcció geohistòrica, i el paisatge com a una construcció social. Es per això que l'assignatura dóna una gran rellevància a conceptes com els de memòria, identitat, arquetips paisatgístics o percepció sensorial del paisatge. El curs mostra també com i perquè en els darrers anys el paisatge ha entrat a formar part de les polítiques públiques, en especial les de caràcter territorial i patrimonial.

El Patrimoni Cultural, juntament amb el Patrimoni Natural, en un territori concret, porten al concepte de Paisatge Cultural. Se estudia els continguts de Patrimoni Cultural y Natural i es limita el concepte de territori. Se segueix l'evolució d'aquests conceptes al llarg de la història fins l'actualitat, juntament amb les successives normatives de la definició i protecció que la UNESCO ha establert.

Treball Final de Grau