Curs acadèmic 2019/20

Aproximació als principals conceptes emprats per a l'anàlisi de les migracions i dels fenòmens que se'n deriven: processos d'integració social, processos de construcció identitària, dinàmiques comunitàries d'integració o d'exclusió. Aproximació a les anàlisis de les situacions que es generen arran de la presència d'alumnes d'origen immigrat en les institucions educatives.

Descripció de les principals propietats tipològiques d’algunes de les llengües d'immigració presents a Catalunya i la seva influència en l’adquisició del català i del castellà com a L2.

Pautes bàsiques per a la difusió de la recerca lingüística en ELE

'Adquisició i aprenentatge de llengües. Factors psicolingüístics en l'aprenentage de llengües. Característiques individuals en l'adquisició de segones llengües. La importància de l'entorn lingüístic. L'adquisició i aprenentatge de llengües en entorns multilingües.

En aquesta assignatura es presentaran algunes metodologies didàctiques (mètodes i enfocaments) per a l’ensenyament-aprenentatge de l’espanyol i del català L2. També es donaran les eines i estratègies necessàries per a la creació i programació d’unitats didàctiques, al mateix temps que es valoraran i analitzaran críticament materials didàctics i altres recursos.

Realització d’un treball de recerca original, segons els standards acadèmics de la disciplina i que, pel seu contingut, pugui donar lloc a un article publicable en una revista científica de l’àmbit humanístic.

Els alumnes tenen l’oportunitat de realitzar pràctiques en algun dels grups de recerca de l’àmbit humanístic reconeguts per la UdG. L’especificitat de cada grup incidirà en la tipologia de pràctiques, el contingut de les quals estarà sempre relacionat amb les recerques en curs dels equips de recerca i en cap cas consistirà en la realització de tasques administratives. Durant la seva realització, els estudiants exploraran noves vias de creació de coneixement en investigacions concretes, entraran en contacta amb fonts primàries i aplicaran les darreres tecnologíies. L' investigador responsable de cada grup tutoritzarà i supervisarà el treball de l'estudiant, que haurà de presentar una memòria detallada de les tasques realitzades, i demostrar estar en condicions de relacionar el treball empíric amb el marc teòric i els objetius de la línia de recerca en que ha de realitzar les pràctiques. Aquesta memòria, així com el conjunt del treball realitzat, serà avaluada per l' investigador responsable del grup.

En el món contemporani, la llengua ha esdevingut una institució social, un objecte científic, un subjecte narratiu. Tant des del punt de vista del discurs com de les pràctiques lingüístiques, les institucions, les elits i els parlants han intervingut i intervenen per definir la llengua, modelar-la o, en el cas dels parlants, narrativitizar-la com a experiència individual. En aquestes aproximacions, hi conflueixen disciplines tan diverses com la història de la llengua, la sociolingüística o la història de la cultura. Es comentaran diferents estudis de cas i es programaran diferents seminaris sobre temes monogràfics per abordar totes aquestes qüestions.

Aproximació a algunes qüestions rellevants de la filosofia contemporània

Aproximació a l'estudi del període 1914-1945 des d'una perspectiva arrelada en les darreres investigacions. S'analitzaran els debats sobre el concepte "guerra civil europea", els nous estudis sobre les guerres contemporànies i les recents perspectives sobre els feixismes i els populismes europeus.

L'objectiu de l'assignatua és l'assoliment, per l'estudiant, de les competències necessàries per analitzar narratològicament un text narratiu. L'assignatura es divideux en dues parts, que corresponen a dos gèneres literaris: conte i novel·La. Es comenten les diferents tendpencies i corrents d'anàlisi al llarg de la història, que s'apliquen amb una metodologia eminentment pràctica sobre textos proposats de diferents èpoques, estètiques, etc., per tal que l'estudiant pugui testar els coneixements adquirits sobre materials pràctics. Al llarg del curs, s'aportaran i aplicaran els resultats de projectes de recerca en curs en l'àmbit de la literatura contemporània.

L'objectiu de l’aquesta matèria és abordar, a partir de la presentació de recerques en curs, alguns processos bàsics de transformació del món rural modern i contemporani mitjançant un enfocament d'història comparada

El pensament estètic de Maria Zambrano.

El temari ofereix una panoràmica dels trets més importants d’alguns dels autors i dels textos més influents en la literatura, en el pensament i en l’art europeus de final de l’edat mitjana i de tota l’edat moderna. Es dedica atenció especial a la influència concreta en l'àmbit hispànic i de la Corona d'Aragó. Finalment, l’assignatura pretén també formar l’alumne en la transcripció de textos moderns, documentals i d’altra mena, seguint uns criteris científics. FANTASMES, ESPERITS, MÀGIA I EMBLEMES: Filosofia, medicina, literatura, art, des de Plató fins al segle XVII, configuren i manifesten un complex doctrinal i epistemològic enormement important. El fet de conèixer-lo ens capacita per interpretar adequadament moltes obres literàries i artístiques.

Aquesta assignatura es proposa mostrar quina era la funció social de la literatura a l'edat moderna. Des de la nostra sensibilitat postromàntica, encara veiem en la literatura sobretot una manifestació de la sensibilitat de l'escriptor i la seva psicologia; en definitiva, la possibilitat d'accedir al seu món interior i compartir-lo. A l'època moderna, però, la literatura està, molt més sovint, projectada cap a fora de l'escriptor. Pel que fa a l'autor, l'objectiu és adular el poder, única possibilitat d'ascendir en l'escala social. Pel que fa a les obres, la literatura és un potent mecanisme per influir en la mentalitat col·lectiva, dirigint-la i adoctrinant-la.

L'assignatura consisteix en un taller de recerca i crítica en història de l'art d'època moderna, que familiaritzarà l'estudiant en el coneixement i la pràctica de tot un seguit d'eines metodològiques i d'instruments de recerca.

Anàlisi interdisciplinar (històrica, filosòfica) del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i les seves fonts. L'assignatura gira a l'entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n'estudien l'impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política a l'Europa moderna, sobretot arran de les reformes religioses, i la influència de la religió en la vida social.

En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d'aquest punt de vista multidisciplinar (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.

Mitjançant la producció manuscrita tardomedieval, la Corona d’Aragó i la de Castella van importar models culturals que van constituir els fonaments de la cultura catalana dels segles posteriors. Aquest curs presentarà alguns casos paradigmàtics d’aquest procés d’importació i difusió de la cultura en vernacle, aprofundint tant en la tipologia de manuscrits com en els continguts que difon, traçant així el panorama cultural de l’època i el perfil del públic al qual es dirigeix.