Curs acadèmic 2019/20

Introducció a l'estadística inferencial. Estimació de paràmetres. Introducció al contrast d'hipòtesis. Estudi de dues variables qualitatives. Estudi d'una variable quantitativa i una variable qualitativa dicotòmica. Estudi d'una variable quantitativa i una variable qualitativa politòmica. Estudi de dues o més variables quantitatives.

Inici d'una recerca. Medicina i Infermeria basades en l'evidència. Valoració d'un treball científic. Conceptes bàsics de metodologia Presentació de treballs científics

La formació oficial de postgrau de segon cicle ha de permetre adquirir una formació orientada a impulsar l'inici de la carrera investigadora. En consonància amb aquesta missió, l’assignatura té per objectiu que l'alumne desenvolupi competències bàsiques en documentació científica (cerca bibliogràfica i lectura crítica), i escriptura i comunicació científica.

Concepte de comportament saludable segons diferents models teòrics biopsicosocials (model de creences de salut, teoria de l'acció raonada, teoria de la conducta planificada, teoria de l'aprenentatge social, teoria del biaix optimista, model de Bayés i Ribes, etc. ). Influència de factors genètics i epigenètics en l'adquisició de comportaments. Instruments d'avaluació dels comportaments en salut (observació sistemàtica, qüestionaris, escales, autoregistres, entrevistes, etc.). Condicions i procediments d'aplicació. Avantatges i inconvenients de cadascun dels instruments. Promoció d'una conducció segura de vehicle. Ús del casc i del cinturó de seguretat. Alcohol i conducció. Ús del telèfon mòbil i altres aparells distractors durant la conducció. Intervencions preventives de l'accidentat, la mortalitat i la morbilitat. Promoció del consum responsable de diferents substancies . Addició a substàncies psicoactives legals i il·legals. Models d'adquisició i de cessació del consum. La influència social de familiars, amics i altres referents socials: el paper del modelat. Intervencions preventives: efecte de les mesures legals de restricció del consum i d'altres accions institucionals. Conductes de risc de la població jove relacionats amb la violència sexual, prevenció i intervencions.

Models pedagògics. Procés ensenyament aprenentatge. Objectius educatius. Recursos didàctics. Planificació educativa. Procés i tècniques d'avaluació.

Introducció a les desigualtats socials en salut.

La Salut a l'espai europeu Dimensió europea de la promoció de la salut Polítiques específiques de la promoció de la salut El treball en xarxa de la promoció de la salut.

Salut, Salutogènesis i Actius per a la salut.La Salut Pública com a marc de referència de la Promoció i Educació per a la salut. Determinants de la salut.Teories, models i estratègies de promoció de la salut. Disseny d'intervencions en promoció de la salut.Avaluació de l'efectivitat de la promoció de la salut.

Els objectius formatius de l'assignatura són: 1. Conèixer els àmbits d'intervenció de la psicologia de l'educació que corresponen a contextos de desenvolupament diferents del context escolar. 2. Identificar les característiques de les pràctiques educatives familiars, la seva relació amb les pràctiques educatives escolars i les seves implicacions en el desenvolupament humà. 3. Reconèixer els contextos de desenvolupament en l'entorn social i la seva relació amb els contextos escolar i familiar així com les seves implicacions en el desenvolupament humà. 4. Expressar una visió global de la intervenció psicoeducativa en la família i en l'entorn social amb èmfasi especial en els pressupòsits teòrics, en les seves característiques i en els factors implicats en la seva elaboració, desenvolupament i avaluació.

El treball final de màster comporta la realització, per part de l'estudiant i de manera individual, d'un projecte, estudi o memòria que reflecteixi els conceptes i les habilitats adquirides durant el màster. El treball es fonamentarà en una anàlisi experimental / empírica i requerirà construir escenaris, dissenyar estratègies i aplicar instruments i tècniques per a una gestió més sostenible dels vectors ambientals, del medi natural i del territori. Preferiblement el treball hauria d'estar vinculat a una línia d'investigació (dels grups de recerca vinculats al màster) o una administració o empresa del sector públic / privat que investigui o treballi en projectes de planificació i gestió relacionats amb el canvi ambiental. Entre la universitat i l'empresa se signarà un conveni de col•laboració.

L'assignatura es centra en l'eficiència i la diversificació de fonts d'energia com a instruments determinants en la gestió energètica, la qual tindrà un paper fonamental en el futur de l’evolució global. Es parteix dels coneixements assolits en les assignatures del mòdul obligatori per ampliar la comprensió sobre l'efecte que té la generació i ús de l’energia com a contribuent al canvi global, i aprofundir en el paper que en conseqüència pot jugar per mitigar aquest canvi. S’aborden aspectes tècnics bàsics de les fonts d’energia, incloent fòssils i renovables, la distribució de la producció i del consum, geogràficament i per sectors, i l’evolució al llarg del temps. Així mateix, es plantegen els principals conceptes relacionats amb l'estalvi i l'eficiència energètica. S'estudien casos concrets d'àmbits com l'edificació i el transport.

Adaptacions morfològiques, fisiològiques i comportamentals de la fauna marina, terrestre i d'aigües epicontinentals als canvis ambientals. Impactes antropogènics sobre la fauna; efectes sobre els individus i les poblacions. Exemples de respostes adaptatives a l'activitat humana. Presentació de casos pràctics de gestió i control.

Avaluació i priorització en Biologia de la Conservació: criteris i índexos de conservació. Eines per a la gestió in-situ de la biodiversitat; objectius, planificació i tècniques de gestió de l'hàbitat. Actuacions de conservació ex-situ.

En aquesta matèria es pretén que els i les alumnes coneguin i analitzin la normativa i els instruments de planificació i gestió territorial, urbanística i del paisatge vigents a Catalunya i a Espanya, amb l’objectiu de fer-ne una valoració des de l’òptica del canvi ambiental i bàsicament del canvi climàtic. Es tindrà en compte l’experiència d’altres països europeus i del nostre entorn mediterrani en fer aquesta valoració. Una vegada feta l’anàlisi i la valoració s’incidirà en la proposta de planificació concurrent. Com a sector i àmbit d'anàlisi més específica s'ha triat el turístic, per les múltiples facetes que ofereix i pel fet que aglutina molts diversos camps.

Introducció a l'anàlisi multivariable. Fonaments i aplicació dels models lineals. Relacions no lineals i transformacions. Models lineals generalitzats i regressió logística. Mètodes d'ordenació i classificació: anàlisi de components principals i anàlisi de correspondències simples i múltiples. Cluster analysis: mètodes jeràrquics i particions. Introducció al software R.

Una gestió ambiental responsable és necessària per afrontar el canvi ambiental. Els científics i gestors del territori utilitzen els SIG per estudiar l'estat del medi ambient, elaborar informes sobre els fenòmens ambientals, i modelitzar com el medi ambient respon a factors naturals i d'origen humà. En aquest curs es treballen tècniques d'anàlisi espacial dels models ràster i vectorial: des del disseny i creació de bases de dades a la resolució de problemàtiques ambientals a partir de l'anàlisi multicriteri, tridimensional, geoestadístic, de xarxes i la modelització.

Estudi de les aplicacions bàsiques del Sistemes d'Informació Geogràfica. Es treballen els processos d'adquisició de dades (fonts, estàndards i interoperativitat entre formats), les tècniques de creació, manipulació i presentació d'informació geogràfica (gràfica i alfanumèrica) i les principals eines de geoprocessament del model vectorial per a l'anàlisi espacial de problemàtiques ambientals i de planificació territorial.

Aquesta matèria s’ha de plantejar com una interacció entre les altres tres matèries troncals. Preferiblement, s’hauria d’impartir de manera intensiva al final del primer semestre. A partir del plantejament d’una problemàtica ambiental real i de la formulació d’un seguit de qüestions que interrelacionin temàtiques socials, de medi natural i de vectors ambientals, es demanarà als estudiants que analitzin, en grups (formats per individus procedents de diferents disciplines), cada un dels elements , fases del procés i impactes que conformen la complexitat del canvi ambiental estudiat.