Curs acadèmic 2020/21

Bases biològiques, psicològiques i socials del dolor. Dolor agut i crònic. Dolor i sofriment. Modulació psicològica del dolor. Avaluació del dolor i teràpies psicològiques pel seu tractament.

• Evolució històrica dels trastorns de la conducta alimentària (TCA). • Criteris diagnòstics i característiques clíniques en anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa i trastorn per afartament. • Etiologia multicausal: factors de predisposició, desencadenants i de manteniment. • Avaluació: principals instruments i tècniques d'avaluació dels TCA. • Intervenció: prevenció primària, secundària, tractament i seguiment. El treball interdisciplinari i psicològic en el tractament dels TCA.

Els continguts de la matèria s'ordenaran a partir dels següents blocs temàtics: 1. Afectacions neurològiques que cursen amb trastorn cognitiu: accidents vasculars cerebrals, tumors, epilèpsies, infeccions i traumatismes cranioencefàlics. 2. Síndromes focals cerebrals bàsiques: frontals, temporals, parietals, occipitals, de l'hemisferi dret i del cos callós. 3. Trastorns neuropsicològics: agnòsies, apràxies, amnèsies, afàsies, alèxies, agrafies, acalcúlies, síndromes disexecutius, trastorns de la conducta i la personalitat i demències. 4. L'avaluació neuropsicològica en l'edat adulta. 5. Plasticitat, recuperació i rehabilitació neuropsicològiques en adults amb afectació cerebral.

Fonaments conceptuals dels trastorns de la personalitat (TP). Classificació i diagnòstic dels TP. Epidemiologia dels TP. Etiologia i models explicatius dels TP. Clínica dels TP. Avaluació dels TP. Diagnòstic diferencial dels TP. Comorbiditat dels TP. Intervenció en els TP.

Bases conceptuals en els processos de pèrdua. Teoria de l'afecció. Les emocions. Trauma. Dol. El dol com a procés complex. Símptomes. Tasques. Dinamismes. Estratègies d'afrontament. Prevenció de les dificultats en el procés de dol. Educació per a la vida i la mort. Cures pal·liatives. Donar males notícies. Veure el cos. Cerimònia de comiat personalitzat. Avaluació del procés de dol. Principals factors de risc. Intervenció en processos de dol. Assessorament. Teràpia individual. Teràpia grupal. Dol complicat. Tipologia. Dols desautoritzats. Estratègies terapèutiques. La cura del professional. Prevenció de la fatiga de la compassió.

L'objectiu del pràcticum és que els alumnes puguin aplicar, observar i reflexionar sobre els continguts que han anat adquirint en els restants mòduls del grau en els contexts on en un futur es pot desenvolupar la seva pràctica professional. Més específicament, hauran de treballar els principis i els procediments d'avaluació i d’intervenció psicològica. Principalment, veure i fer entrevistes, utilitzar l'observació i aplicar els tests psicològics. També, hauran de conèixer els diversos camps d'aplicació de la psicologia, adquirir els coneixements necessaris per incidir i promoure la qualitat de vida dels individus, els grups i les organitzacions en els diferents contexts: l'educatiu, el clínic i de la salut del treball i les organitzacions, i el comunitari. Per altra banda, s'espera que l'estudiant aprengui a socialitzar-se i relacionar-se en els diferents contextos del pràcticum, coordinant-se amb altres professionals i reconeixent la dinàmica organitzativa del centre de pràctiques. El pràcticum ha de permetre que l'alumne adquireixi un coneixement i un rol de la vida laboral que l'orienti en el seu projecte professional futur.

El Pràcticum 1 és un model d'innovació docent pensat perquè els estudiants tinguin un contacte proper amb els 4 principals àmbits professionals de la psicologia: clínic-sanitari, psicoeducatiu, intervenció psicosocial i organitzacional. Introdueix l'estudiant en l'àmbit experiencial necessari per a l'activitat de psicoterapeuta. Representa una continuïtat respecte als mòduls de Competències professionals i acadèmiques realitzats en els cursos anteriors (CAPI 1, 2 i 3) i suposa una primera presa de contacte amb el món professional per ajudar a la tria i realització del Pràcticum 2.

La igualtat en les relacions professionals: cultura, gènere i sexualitat (3 crèdits) -La construcció de la 'diferència' en la ciència i la intervenció psicològiques a diferents contexts (25 h). – Elements de la perspectiva de gènere, els estudis culturals i la teoria Queer per a una psicologia igualitària i no discriminatòria (25 h). -Processos i recursos de la psicologia per a la igualtat en la recerca i la intervenció (25 h).

1. BLOC 1. AUTONOMIA ACADÈMICA: L'autoregulació de l'aprenentatge 2. BLOC 2. COMUNICACIÓ I RELACIÓ INTERPERSONAL: El treball en equip 3. BLOC 3. DESENVOLUPAMENT SOCIO-PROFESSIONAL: Lideratge i conducció d'equips

Mòdul destinat a treballar i reflexionar sobre les competències del professional de la psicologia en formació. Se centra en les competències reflexives, la solució de problemes, la gestió d'emocions i la recerca d'informació.

Els continguts de l'assignatura s'organitzaran mitjançant els següents blocs temàtics: • Estadística Inferencial: o Estimació de paràmetres. o Contrast d'hipòtesi. o Contrasts per a mostres independents i mostres relacionades.o Contrasts paramètrics i no paramètrics. • Estadística inferencial amb SPSS. • Aplicació de les tècniques estadístiques d'anàlisi de resultats a investigacions en l'àmbit de la Psicologia.

Mòdul dedicat a: Seleccionar i aplicar la metodologia quantitativa adequada per fer recerca en Psicologia. Aplicar les tècniques d’anàlisi de dades adequades a les característiques del disseny de la investigació. Saber presentar un informe de recerca d’acord amb la normativa A.P.A. Avaluar críticament els informes de recerques psicològiques realitzades per altres investigadors.

1.El so digital dins d'un context de web 2.0 2.Potencialitats didàctiques del so en format digital 3.Ús del so digital en materials i propostes didàctiques 4.Edició de so digital 5.Creativitat i innovació a través del so digital

Hi ha diverses maneres d’utilitzar el joc en entorns docents. Simplificant la classificació, podem parlar de: aprenentatge basat en jocs (ABJ/GBL): es tracta, bàsicament, d’agafar un joc, portar-lo a l’aula i realitzar algun aprenentatge mentre es juga; ens referim tant a jocs analògics com digitals, Serious Games: jocs (digitals, sobretot) que tenen un objectiu més enllà del propi entreteniment; podem trobar jocs científics, de caire polític, relacionats amb la sanitat, que tenen objectius encarats a l’educació... Gamificació (ludificació, en català normatiu) que consisteix en fer viure experiències de joc en entorns no lúdics gràcies a l’ús dels elements del joc; en el nostre cas, ens referirem a la gamificació en processos docents. Aquesta optativa barreja una mica de cadascun d’aquests enfocaments. Es parlarà de jocs per portar a l’aula però, en ser una assignatura de menció, es centrarà en jocs digitals: en els videojocs. Es treballaran els conceptes bàsics, com es poden utilitzar en docència i es passarà a ser creadors de videojocs per dissenyar els propis prototipus. Es treballarà amb algunes eines que permeten fer les pròpies creacions i, al seu torn, pensar que les podran fer servir tant el professorat com l’alumnat per crear els seus propis projectes. Es jugarà a algun Serious Games, s’avaluaran i es veurà com es poden fer servir a les aules amb finalitats educatives. I tot plegat, vivint una experiència d’aprenentatge gamificada que farà viure el curs com un repte constant. S’analitzarà aquesta experiència i es veurà com es pot utilitzar la gamificació a l’aula de forma efectiva.

1.Principals corrents pedagògics en què es basen els EVEAs 2.Pla d'educació digital de Catalunya i orientacions del Departament 3.Els Entorns Virtuals d'Ensenyament i Aprenentatge 3.1.Definició 3.2.Estructura 3.3.Contextualització 3.4.Moodle. Repositoris de cursos Moodle 3.5.Altres EVEAs 4.Anàlisi i avaluació d'EVEAs. Comparativa 5.Disseny i creació de cursos dins diferents EVEAs

L’oferta de recursos didàctics en format digital és, cada cop, més gran. Al seu torn, la qualitat d’aquests recursos és molt diversa i, per tant, no tots els materials seran adequats per al seu ús en entorns educatius. Al llarg de l'assignatura es realitzaran diverses activitats que ens permetran: * establir criteris per determinar la qualitat d’un recurs digital didàctic, * veure quins són els elements que ha de tenir un bon recurs digital didàctic, * analitzar diversos recursos digitals didàctics, * conèixer diverses eines gratuïtes per crear recursos digitals didàctics, * dissenyar, crear i compartir els propis recursos digitals didàctics.

1.Vídeo digital. 2.Possibilitats del vídeo digital en contextos educatius. 3.Edició de vídeo digital. 4.Disseny, creació i avaluació de materials audiovisuals.

El pensament computacional i molts dels entorns d’aprenentatge que s’hi associen s’està implantant cada vegada més a les escoles, als currículums oficials i a les polítiques d’educació en l’entorn europeu. Es fa, doncs, necessari donar suport als mestres en formació inicial per a què estiguin preparats per a introduir aquestes eines i estratègies a les aules. Les activitats realitzades en aquesta assignatura permetran: 1- poder identificar, dissenyar i implementar activitats relacionades amb el desenvolupament del Pensament Computacional a educació infantil i primària per a què promoguin un aprenentatge significatiu i adequat a cada etapa, 2- conèixer i adquirir pràctica en l’ús de les eines de programació i robòtica educativa per a la seva aplicació didàctica a les aules des d’una perspectiva transversal i relacionada amb les STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts and Mathematics).

Llenguatges no verbals. Comunicació audiovisual, disseny gràfic, dibuix, fotografia. Retòrica visual i currículum ocult visual. Cultura i comunicació visual: perspectiva didàctica. Perspectiva crítica i ètica: feminisme i gènere, ecologisme, anticonsumisme, antiracisme. Música i so en la comunicació educativa. Educació de la Veu. Recerca, selecció i ús d'informació amb les fonts adequades i les TIC.