La qüestió de la llengua en el món contemporani (3501MO2438/2020)
En el món contemporani, la llengua ha esdevingut una institució social, un objecte científic, un subjecte narratiu. Tant des del punt de vista del discurs com de les pràctiques lingüístiques, les institucions, les elits i els parlants han intervingut i intervenen per definir la llengua, modelar-la o, en el cas dels parlants, narrativitizar-la com a experiència individual. En aquestes aproximacions, hi conflueixen disciplines tan diverses com la història de la llengua, la sociolingüística o la història de la cultura. Es comentaran diferents estudis de cas i es programaran diferents seminaris sobre temes monogràfics per abordar totes aquestes qüestions.
Problemes actuals de la filosofia (3501MO2437/2020)
Aproximació a algunes qüestions rellevants de la filosofia contemporània
Història, memòria, identitats (3501MO2436/2020)
Aproximació a l'estudi del període 1914-1945 des d'una perspectiva arrelada en les darreres investigacions. S'analitzaran els debats sobre el concepte "guerra civil europea", els nous estudis sobre les guerres contemporànies i les recents perspectives sobre els feixismes i els populismes europeus.
Aproximacions crítiques a la narrativa contemporània (3501MO2435/2020)
L'objectiu de l'assignatua és l'assoliment, per l'estudiant, de les competències necessàries per analitzar narratològicament un text narratiu. L'assignatura es divideux en dues parts, que corresponen a dos gèneres literaris: conte i novel·La. Es comenten les diferents tendpencies i corrents d'anàlisi al llarg de la història, que s'apliquen amb una metodologia eminentment pràctica sobre textos proposats de diferents èpoques, estètiques, etc., per tal que l'estudiant pugui testar els coneixements adquirits sobre materials pràctics. Al llarg del curs, s'aportaran i aplicaran els resultats de projectes de recerca en curs en l'àmbit de la literatura contemporània.
Canvis i continuïtats en el món rural (segles XVI-XXI) (3501MO2434/2020)
L'objectiu de l’aquesta matèria és abordar, a partir de la presentació de recerques en curs, alguns processos bàsics de transformació del món rural modern i contemporani mitjançant un enfocament d'història comparada
Tendències de l'art contemporani (3501MO2433/2020)
El pensament estètic de Maria Zambrano.
La cultura de l'humanisme i les seves pervivències (3501MO2432/2020)
Definirem amb precisió Renaixement i Humanisme, què són i què els diferencia, quins són els professionals anomenats humanistes, quin objectiu tenen i on l'exerceixen. El temari ofereix una panoràmica dels trets més importants d’alguns dels humanistes i dels textos més influents en la literatura, en el pensament i en l’art europeus de final de l’edat mitjana i de tota l’edat moderna. Es dedica atenció especial a la influència concreta en l'àmbit hispànic i de la Corona d'Aragó. Finalment, l’assignatura pretén també formar l’alumne en la transcripció de textos moderns, documentals i d’altra mena, seguint uns criteris científics. El temari incidirà especialment en una de les facetes del pensament humanista: FANTASMES, ESPERITS, MÀGIA I EMBLEMES, en què filosofia, medicina, literatura, art, des de Plató fins al segle XVII, configuren i manifesten un complex doctrinal i epistemològic enormement important. El fet de conèixer-lo ens capacita per interpretar adequadament moltes obres literàries i artístiques.
Literatura i societat a l'època moderna (3501MO2431/2020)
Aquesta assignatura es proposa mostrar quina era la funció social de la literatura a l'edat moderna. Des de la nostra sensibilitat postromàntica, encara veiem en la literatura sobretot una manifestació de la sensibilitat de l'escriptor i la seva psicologia; en definitiva, la possibilitat d'accedir al seu món interior i compartir-lo. A l'època moderna, però, la literatura està, molt més sovint, projectada cap a fora de l'escriptor. Pel que fa a l'autor, l'objectiu és adular el poder, única possibilitat d'ascendir en l'escala social. Pel que fa a les obres, la literatura és un potent mecanisme per influir en la mentalitat col·lectiva, dirigint-la i adoctrinant-la.
Les disciplines artístiques del període modern (3501MO2430/2020)
L'assignatura consisteix en un taller de recerca i crítica en història de l'art d'època moderna, que familiaritzarà l'estudiant en el coneixement i la pràctica de tot un seguit d'eines metodològiques i d'instruments de recerca.
El pensament polític a l'Europa del Barroc (3501MO2429/2020)
Anàlisi interdisciplinar (històrica, filosòfica) del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i les seves fonts. L'assignatura gira a l'entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n'estudien l'impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política a l'Europa moderna, sobretot arran de les reformes religioses, i la influència de la religió en la vida social.
Art, cultura i institucions en l'edat mitjana (3501MO2427/2020)
En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d'aquest punt de vista multidisciplinar (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.
La difusió de la cultura en els regnes d'Aragó i Castella (3501MO2426/2020)
Mitjançant la producció manuscrita tardomedieval, la Corona d’Aragó i la de Castella van importar models culturals que van constituir els fonaments de la cultura catalana dels segles posteriors. Aquest curs presentarà alguns casos paradigmàtics d’aquest procés d’importació i difusió de la cultura en vernacle, aprofundint tant en la tipologia de manuscrits com en els continguts que difon, traçant així el panorama cultural de l’època i el perfil del públic al qual es dirigeix.
Espais urbans i mercats en l'occident medieval (3501MO2425/2020)
Les ciutats medievals poden ser considerades com a centres d'unes xarxes urbanes que relacionaven les ciutats i el seu entorn immediat amb la resta del món i a través de les quals circulaven persones, béns, serveis i idees. En aquesta assignatura s'analitzaran, per una banda, algunes de les institucions que convertiran a les ciutats medievals de l'Occident mediterrani en centres d'una xarxa i, per l'altra, alguns dels elements que hi circulaven.
Cultura a l'antiguitat: de la Bíblia a Ciceró (3501MO2424/2020)
El curs tracta de dos grans temes: la Bíblia des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica i l'estudi del desenvolupament del pensament greco-romà des de Plató fins a Ciceró.
El món clàssic: registre, documentació i interpretació (3501MO2423/2020)
En aquesta assignatura es formarà els alumnes en la documentació de camp pròpia de l’arqueologia clàssica. Concretament: documentar,analitzar i comprendre estructures arqueològiques. També se centrarà en la identificació i classificació de la cultura material protohistòrica i d'època clàssica.
Disciplines arqueològiques (3501MO2422/2020)
S’explicaran algunes de les disciplines que ens apropen al coneixement de l’Antiguitat. En concret, el curs formarà l’estudiant en la numismàtica antiga.
La cultura material de la Prehistòria (3501MO2421/2020)
Estudi teòric i pràctic de la cultura material a la Prehistòria
Taller de recerca (3501MO2420/2020)
Els tallers de recerca tenen com a principal objectiu el fet d’acompanyar l’estudiant en el procés de preparació i redacció del treball final del Màster. Els alumnes que es matriculin en aquesta assignatura, que també estaran matriculats en el Treball Final de Màster, es reuniran durant algunes sessions del segon semestre per compartir la seva experiència investigadora. Cada estudiant del Màster realitzarà dues exposicions orals: 1) exposició sobre les fonts primàries de la seva recerca i els problemes que presenta el seu estudi; planificació del Treball Final de Màster; 2) presentació d’una recerca a punt de finalitzar, que consistirà en el Treball Final de Màster. Les competències avaluables en aquesta matèria correspondran a la capacitat d’expressar-se oralment i a la de preparar un projecte de recerca de forma adequada.
Noves tecnologies aplicades a les ciències humanes (3501MO2418/2020)
L'assignatura és una introducció a les tecnologies informàtiques apicables a la recerca en ciències humanes. El seu objectiu és familiaritzar l'estudiant amb repositoris documentals i amb altres insruments que permetin obtenir, catalogar i analitzar documentació amb rapidesa, agilitat i eficàcia. Al mateix temps, l'estudiant adquirirà habilitats en el disseny i gestió de programari i d'utilitats que puguin ser emprades creativamente en el tractament i l'anàlisi de la informació que es gestiona habitualment en els camps de recerca propis del màster (textual, visual, auditiva)
Comunicació científica (3501MO2417/2020)
Principis i convencions de l'escriptura acadèmica. Pràctica d'alguns gèneres.