Curs acadèmic 2020/21

L'assignatura aborda quines són les actuals tendències en l'ús de tecnologies virtuals, GIS, realitat augmentada o disseny d'apps en el patrimoni cultural a nivell internacional. S'aprofundirà en les millors pràctiques subratllant tant el valor afegit com les problemàtiques que comporta la seva aplicació. També s'abordarà la relació del món digital amb els processos de difusió, comunicació i socialització del patrimoni cultural i natural. Es considerarà especialment l'univers de les webs i xarxes socials, avaluant també les males pràctiques de les mateixes.

Es presentaran els agents i les estratègies de la mediació vinculats a les institucions del Patrimoni i adaptades a les possibilitats i necessitats de les diferents tipologies de públic, d'audiències: gabinets i materials didàctics, exposicions temporals, tallers especialitzats en variades tipologies de públics (infantil , tercera edat, persones amb discapacitats físiques o psíquiques, etc.).

S'analitzaran els dos aspectes fonamentals de la labor museogràfica: en primer lloc la construcció de relats i en segon l'adaptació del principis generals de la museologia a la realitat arquitectònica, espacial, objectual, econòmica, del disseny d'escenaris per als continguts i els públics. Es dedicarà una atenció particular a la museografia efímera: el món de les exposicions temporals així com al treball amb el so com a mediació.

Assegurar la preservació dels béns en condicions estables i perdurables mitjançant múltiples estratègies que van des del control ambiental fins al càlcul del risc d'un préstec temporal d'un objecte museogràfic. La intervenció física sobre patrimoni arquitectònic o bens inmobles per tal de restituir-se a una situació sense risc per a la seva conservació i adequada per a la seva presentació.

Les tasques que s'assignen al conservador,les seves capacitats, funcions i competències en el marc de les institucions del patrimoni, en l'àmbit museístic i territorial.

L'assignatura tractarà sobre les relacions de l'arquitectura amb els museus, arxius, biblioteques i centres polivalents. Per això centrarà l'interès en els requeriments específics de les diverses tipologies d'infraestructures culturals (àmbits espacials, requeriments dimensionals, l'evolució tipològica, consideracions i estratègies d'implantació, estructures formals i arquitectòniques). Arquitectura en el paisatge cultural.

Preparació d'aspectes relatius a la interpretació i l'aprenentatge en i per al paisatge cultural. El curs ofereix coneixement sobre l'evolució que han tingut educació i patrimoni, cultural i natural, i ofereix també informació sobre les institucions internacionals i nacionals que s'ocupen d'aquests aspectes.

La matèria se centra en desenvolupar la relació entre Turisme i Patrimoni, en els seus aspectes positius i productius però també en els conflictius i tensos. Atès que enfoquem el tema des del món dels professionals del Patrimoni, reflexionarem en profunditat sobre conceptes tan decisius com el dels usos sostenibles, l'autenticitat de les experiències, l'adequada interpretació, els impactes del turisme cultural i natural, tant els positius (font de recursos econòmics que poden orientar-se a la conservació, revitalització de monuments i indrets, desenvolupament local) com els de risc (saturació d'usuaris, perills per la conservació) i les estratègies que poden atenuar-los.

L'accés a la cultura i al patrimoni natural i cultural. La utilització del paisatge a tots els nivells genera usos, tant privats com públics, socials i econòmics, que poden afectar a la seva conservació i vulneració. Això ha generat a nivell internacional diverses normatives dirigides a aconseguir un ús sostenible del paisatge. Anàlisi dels diversos mètodes de planificació i gestió del territori, des dels factors que poden afectar-lo: turisme, implantacions agrícoles, explotació de resursos naturals, gestió de residus, pedreres, extraccions d'àrids, comunicacions, renovació urbana, factors de desenvolupament econòmic, etc.

La gestió dels recursos humans i econòmics i la presa de decisions. Breu introducció a la comptabilitat general bàsica, la gestió econòmico-financera i la fiscalitat en el món de les empreses. Sistema de gestió integrat de recursos humans, basat en les competències i en la gestió de les persones. Conèixer la realitat econòmica, tant de l'àmbit públic (pressupostos, procedència dels fons, indicadors de resultats) com del privat (balanç i compte de resultats, anàlisi financera, tresoreria). Sistema de gestió integrat de Recursos Humans basat en competències i en la gestió de persones. El capítol de tècniques de direcció i gestió de RRHH, pretén donar un visió general de l'objectiu i les funcions d'un departament de personal, dels principis organitzatius i de tècniques concretes (anàlisi i disseny d'estructures, dimensionament de plantilles, selecció de personal) , i tècniques de direcció

S'analitzen les accions de difusió i comunicació que duen a terme les institucions culturals encarregades de l'estudi i conservació del patrimoni: l'acció cultural i l'educació, les exposicions temporals, les publicacions, i totes aquelles activitats destinades a difondre el patrimoni. Les accions de comunicació, Internet, mitjans escrits i visuals, publicitat en tots els suports, constitueixen els vehicles de difusió.

El màrqueting té per objectiu planificar, executar i avaluar la relació d’intercanvi que una institució patrimonial estableix amb els seus públics. El màrqueting aplicat als equipaments patrimonials (museus, monuments, jaciments arqueològics, patrimoni immaterial, etc.) situa a les persones a l’inici de la planificació i de la definició d’estratègies: la segmentació de públics i el posicionament institucional permeten definir els elements de la combinació comercial: l’oferta expositiva, la programació d’activitats, l’estructura de preus i descomptes, l’accessibilitat dels visitants, així com el pla de comunicació que difondrà l’oferta entre seus públics potencials. Per planificar en un entorn competitiu, les característiques i opinions del públic són indispensables per aconseguir millorar la intermediació entre la institució patrimonial i la seva audiència. Els coneixement de les pràctiques culturals i les opinions dels visitants permeten disposar d’una informació de gran utilitat en la programació d’exposicions i activitats i en la imatge que la institució desitja transmetre.

Principals lleis internacionals sobre el patrimoni Cultural o Natural. Institucions internacionals. UNESCO. Evolució de la legislació. Figures de protecció. La necessitat d'una legislació conjunta: Paisatge Cultural. La legislació dels estats i regions. Legislació del Paisatge cultural. Necessitat d'una llei que englobi tots els aspectes que s'unifiquen en el concepte de paisatge cultural. L'estudi d'aquestes lleis, com la llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i la llei del Patrimoni Natural i la Biodiversitat i les seves contradiccions i complementarietat.- Paisatge Cultural-Inventaris i catàlegs. Factors que han de vertebrar aquesta suma d'inventaris i catàlegs per a, en cada territori concret, en cada Paisatge Cultural concret, poder explicar la seva evolució i valor. Instruments per a la patrimonialització dels Paisatges Culturals. Valors que cal preservar per al futur, dins dels fets de civilització, ja que expliquen la nostra identitat.

Les polítiques relacionades amb el patrimoni natural i cultural. Agents. La gestió del patrimoni. Concepte público-privat. Tendències internacionals en la gestió. Models d'organització i gestió. Gestió de museus, biblioteques, centres d'interpretació, parcs naturals, espais protegits, ciutats històriques, bens culturals arqueològics, arquitectònics, rutes naturals,...

Es parteix d'una concepció cultural del paisatge que entén el territori com a una construcció geohistòrica, i el paisatge com a una construcció social. Es per això que l'assignatura dóna una gran rellevància a conceptes com els de memòria, identitat, arquetips paisatgístics o percepció sensorial del paisatge. El curs mostra també com i perquè en els darrers anys el paisatge ha entrat a formar part de les polítiques públiques, en especial les de caràcter territorial i patrimonial.

El Patrimoni Cultural, juntament amb el Patrimoni Natural, en un territori concret, porten al concepte de Paisatge Cultural. S'estudia els continguts de Patrimoni Cultural i Natural, i es limita el concepte de territori. Se segueix l'evolució d'aquests conceptes al llarg de la història fins l'actualitat, juntament amb les successives normatives de la definició i protecció que la UNESCO ha establert.

Treball Final de Grau