Les disciplines artístiques del període modern (3501MO2430/2021)
L'assignatura consisteix en un taller de recerca i crítica en història de l'art d'època moderna, que familiaritzarà l'estudiant en el coneixement i la pràctica de tot un seguit d'eines metodològiques i d'instruments de recerca.
El pensament polític a l'Europa del Barroc (3501MO2429/2021)
Anàlisi interdisciplinar (històrica, filosòfica) del pensament polític de l'Europa dels segles XVI i XVII i les seves fonts. L'assignatura gira a l'entorn de dos eixos principals: (1) La irrupció maquiavèlica. El realisme polític de Maquiavel es converteix, des de la seva aparició, en el paradigma polític de referència. Se n'estudien l'impacte, les varietats, els adversaris. (2) La problemàtica teològico-política a l'Europa moderna, sobretot arran de les reformes religioses, i la influència de la religió en la vida política.
Art, cultura i institucions en l'edat mitjana (3501MO2427/2021)
En les societats medievals, com en les d'altres èpoques, els poders eclesiàstics (episcopals, canonicals i abacials) i laics (regis, aristocràtics i burgesos) van percebre la necessitat de recolzar les seves accions i manifestacions socials mitjançant promocions artístiques i elaboracions discursives que avalessin les seves estratègies de legitimació i recolzessin la seva justificació ideològica. Aquesta és la causa i la raó de ser de nombrosos productes culturals (textuals, arquitectònics, artístics i protocol·laris) l'estudi dels quals s'enriqueix quan s'analitzen des d'aquest punt de vista multidisciplinar (des de l'arqueologia a la teologia). En aquesta assignatura es presentaran estudis específics de grans projectes artístics, literaris, filosòfics que des de les catedrals, els palaus i les clausures es van desplegar per servir com a instruments de promoció política, social i institucional.
La difusió de la cultura en els regnes d'Aragó i Castella (3501MO2426/2021)
Mitjançant la producció manuscrita tardomedieval, la Corona d’Aragó i la de Castella van importar models culturals que van constituir els fonaments de la cultura catalana dels segles posteriors. Aquest curs presentarà alguns casos paradigmàtics d’aquest procés d’importació i difusió de la cultura en vernacle, aprofundint tant en la tipologia de manuscrits com en els continguts que difon, traçant així el panorama cultural de l’època i el perfil del públic al qual es dirigeix.
Espais urbans i mercats en l'occident medieval (3501MO2425/2021)
Les ciutats medievals poden ser considerades com a centres d'unes xarxes urbanes que relacionaven les ciutats i el seu entorn immediat amb la resta del món i a través de les quals circulaven persones, béns, serveis i idees. En aquesta assignatura s'analitzaran, per una banda, algunes de les institucions que convertiran a les ciutats medievals de l'Occident mediterrani en centres d'una xarxa i, per l'altra, alguns dels elements que hi circulaven.
Cultura a l'antiguitat: de la Bíblia a Ciceró (3501MO2424/2021)
El curs tracta de dos grans temes: la Bíblia des de la perspectiva històrica, literària i arqueològica i l'estudi del desenvolupament del pensament greco-romà des de Plató fins a Ciceró.
El món clàssic: registre, documentació i interpretació (3501MO2423/2021)
En aquesta assignatura es formarà els alumnes en la documentació de camp pròpia de l’arqueologia clàssica. Concretament: documentar,analitzar i comprendre estructures arqueològiques. També se centrarà en la identificació i classificació de la cultura material protohistòrica i d'època clàssica.
Disciplines arqueològiques (3501MO2422/2021)
S’explicaran algunes de les disciplines que ens apropen al coneixement de l’Antiguitat. En concret, el curs formarà l’estudiant en la numismàtica antiga.
La cultura material de la Prehistòria (3501MO2421/2021)
Estudi teòric i pràctic de la cultura material a la Prehistòria
Taller de recerca (3501MO2420/2021)
El principal objectiu del taller de recerca és acompanyar l’estudiant en el procés de preparació i redacció del treball final del Màster. Els alumnes que es matriculin en aquesta assignatura, que també estaran matriculats en el Treball Final de Màster, es reuniran durant algunes sessions del segon semestre per compartir la seva experiència investigadora. Cada estudiant del Màster realitzarà dues exposicions orals: 1) exposició sobre les fonts primàries de la seva recerca i els problemes que presenta el seu estudi; planificació del Treball Final de Màster; 2) presentació d’una recerca a punt de finalitzar, que consistirà en el Treball Final de Màster. Les competències avaluables en aquesta matèria correspondran a la capacitat d’expressar-se oralment i a la de preparar un projecte de recerca de forma adequada.
Noves tecnologies aplicades a les ciències humanes (3501MO2418/2021)
L'assignatura és una introducció a les tecnologies informàtiques apicables a la recerca en ciències humanes. El seu objectiu és familiaritzar l'estudiant amb repositoris documentals i amb altres insruments que permetin obtenir, catalogar i analitzar documentació amb rapidesa, agilitat i eficàcia. Al mateix temps, l'estudiant adquirirà habilitats en el disseny i gestió de programari i d'utilitats que puguin ser emprades creativamente en el tractament i l'anàlisi de la informació que es gestiona habitualment en els camps de recerca propis del màster (textual, visual, auditiva)
Comunicació científica (3501MO2417/2021)
Principis i convencions de l'escriptura acadèmica. Pràctica d'alguns gèneres.
Metodologia de la recerca en ciències Humanes (3501MO2416/2021)
L'objectiu del curs és el d'introduir els alumnes en els problemes metodològics amb què s'han d'enfrontar els investigadors en ciències humanes. En l'assignatura es tractaran, des de la perspectiva de la filosofia de la ciència, , els conceptes bàsics per a la recerca i es repassaran alguns debats epistemològics i metodològics rellevants, amb especial referència als problemes ètics i responsabilitats socials associats a la investigació científica en l’actualitat.
Genètica inversa (3501MO2391/2021)
Genòmica funcional o determinació de la funció dels gens en els processos biològics dels organismes vius. Eines disponibles mitjançant la genètica directa i inversa. Com es dissenya un organisme modificat genèticament.
Treball de fi de màster (3501MO2390/2021)
Formulació del problema, antecedents, elements teòrics que fonamenti la investigació, objectius, metodologia, resultats, discussió, conclusions, referències bibliogràfiques. Presentació escrita, exposició oral i defensa.
Experiències pràctiques (3501MO2389/2021)
Revisió de la metodologia de planificació de programes en promoció i educació per a la salut Presentació d'experiències i intervención de promoció i educació per a la salut
Disseny i assaig clínic comunitari (3501MO2388/2021)
Definició d'investigació clínica. Diferències amb la pràctica assitencial. Necessitat de la investigació clínica.
Els dissenys experimentals.
Els problemes en la investigació. La metodologia experimental en la investigació clínica.
L'assaig clínic. Consideracions ètiques. Documentació bàsica.Aspectes ètics metodològics.
Aspectes ètics del disseny de l'estudi.
Anàlisi genètic.
Confidencialitat.
Metodologia quantitativa (3501MO2387/2021)
L'anàlisi de les dades d'una recerca en l'àmbit de la salut. Regressió múltiple amb SPSS.Dissenys amb més d'un factor.
Predicció de la pertinença a un grup: Anàlisi Discriminant i regressió logística amb SPSS.
Antropologia de la salut (3501MO2379/2021)
Perspectives teòriques d'anàlisi de les dimensions socials i culturals del procés d'emmalaltir i del cuidar. Aportacions al rol de promotors de la salut en societats cada vegada més complexes i davant de conceptualitzacions de salut diferents.
Introducció a l'Antropologia de la salut. La persona i la seva construcció sociocultural. Antropologia i atenció a la salut. L'atenció centrada en la persona. El pluralisme assistencial. Tècniques d'investigació en Antropologia