Curs acadèmic 2022/23

L'objectiu d'aquest curs és introduir les eines tecnològiques per adquirir les dades així com la forma de preparar-les perquè es puguin utilitzar a les tècniques de ciència de dades. 1. Principals llenguatges de programació per a l'anàlisi de dades 2. Estàndards de dades 3. Fonts de dades i adquisició 4. Qualitat de les dades i neteja de dades (data cleansing)

L'objectiu d'aquesta assignatura és aprofundir en el coneixement de l'aprenentatge automàtic estudiant diferents tècniques i aplicacions avançades de ciència de dades com les tècniques de Deep learning, Transfer learning, sistemes recomanadors i mineria de text.

L'objectiu d'aquesta assignatura és entendre i aprendre a fer sevir les principals tècniques i algorismes en les dues principals vessants de l'aprenentatge automàtic 1. Aprenentatge supervisat 1.1 Árbres de classificació 1.2 Màquines de vectors suport 1.3 Xarxes Neuronals 1.4 Mètodes Bayesians 1.5 Ensemble models 1.6 Evaluació/validació de models 2. Aprenentatge no supervisat: 2.1 Clustering 2.2 Regles d'associació 2.3 Detecció d'anomalies 2.4 Mapes autoorganitzats 2.5 Hidden Markov Models 2.6 Evaluació/validació de models

L'objectiu d'aquesta assignatura és comprendre les bases estadístiques del data science així com tècniques específiques que formen part del corpus de metodologies de la ciència de dades. 1. Conceptes i tècniques de dades multivariants. 2. Conceptes de probabilitat i inferència estadística. 2. Reducció de la dimensionalitat per projeccions. 3. Models lineals generalitzats. 4. Modelització no lineal. 5. Tècniques de remostreig: validació creuada, bootstrapping. 6. Rendiment dels models predictius.

A través de casos pràctics, l'assignatura pretén oferir eines jurídiques per a l'exibilitat dels drets de les persones migrants davant de situacions diferents d'amenaça: fronteres (devolucions en calent, condicions de control i refús), centres d'internament, identificacions policials, tracte discriminatori en l'accès als serveis públics, entre altres. També s'analitzaran els processos de ressistència i lluita de comunitats migrants en els territoris de sortida, trànsit i destí.

Aquesta assignatura pretèn analitzar la importància de la proximitat local en la incorporació de les persones migrades en la societat de destí. Una incorporació que reclama treballar en àmbits de proximitat i sectorialment dispars, com son els serveis socials, l'educació, l'habitatge o la salut.

S'estudiarà per una part el dret d'asil de les persones migrants i l'obtenció de l'estatut de refugiat, amb especial atenció als drets de caràcter social que es poden obtenir. Per una alta part, davant de major presència de joves migrants sense referents familiars "MENAS" s'analitzarà els drets de tutela i residència que han de gaudir per part de les autoritats, així com la situació social en la que es troben durant l'etapa de tutela com una vegada han arribat a la majoria d'edat.

Les nostres societats són cada vegada més plurals no només en pràctiques culturals sinó també en religioses. Aquest curs analitzarà el canvi social que ha generat l'existència d'un major nombre de confessions religioses en el nostre territori degut al canvi demogràfic i a la immigració. També es debatrà sobre els diferents models de gestió existents de la pluralitat i llibertat religiosa.

Aquesta assignatura té com a objectiu debatre sobre el repte de l'agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides que destaca que les persones immigrants poden gaudir d'un treball digne i d'uns drets laborals bàsics coberts. També es treballarà sobre com el treball digne es pot convertir en un dels principals instruments per a la inclusió de la població immigrant en els països d'acollida.

A partir de convidats a nivell internacional, s'utilitzarà aquest espai per donar a conèixer els treballs i les recerques més recents en l'àmbit dels moviments poblacionals.

Es presentaran experiències de govern i gestió dels moviments migratoris en diferents ciutats, regions o estats europeus. A partir d'aquests casos pràctics, presentats per responsables polítics i/o directius, es generarà un espai de debat i aprenentatge.

Com en el cas anterior, es pretén que els alumnes adquireixin habilitats per l'ús de tècniques qualitatives en el desenvolupament de treballs de recerca. En aquest cas s'abordaran tècniques com les entrevistes, grups de discussió, observació participatn o anàlisi del discurs.

Els científics socials han abordat la dinàmica de la migració internacional des de diversos angles i disciplines, i un component important per fer-ho ha estat el subministrament d’evidències empíriques de la migració entre països (a nivell macro) i la presa de decisions sobre migració individual (a nivell micro). Sens dubte, l’expansió del camp de la investigació de les migracions des d’un punt de vista quantitatiu no només ha aprofundit en la comprensió dels fonaments de la migració, sinó que també ens ha fet conscients de la complexitat del fenomen. Un aspecte clau d'aquesta expansió ha estat el fet que la formulació de polítiques requereix de respostes concises per fer front a aquesta complexitat. Aquesta assignatura té com a objectiu introduir a l'alumnat en l'ús d'eines quantitatives per la comprensió i anàlisi dels moviments migratoris i el seu assentmanent espacial. Es tractaran aspectes relacionats amb els conceptes i mesures de la migració internacional, les principals fonts d’informació estadística sobre migracions i migrants, el còmput i la interpretació de magnituds i intensitats migratòries, l’anàlisi sociodemogràfica de les característiques de les persones migrades, i la contribució de la migració als canvis poblacionals i socio-espacials.

L’objectiu d’aquesta assignatura és presentar els processos socials a través dels quals creem realitats socials, establim com pensem el món, regulem les nostres relacions i generem imatges de nosaltres mateixos y dels altres. Aquests discursos es comuniquen, difonen i expliquen en bona part de les tensions que provoquen els moviments migratoris.

Aquesta assignatura aportarà coneixements sobre les bases teòriques dels diferents models d’intervenció que tenen com a objectiu el “bon encaix” de la immigració en les societats d’acollida en els estats europeus i a la pròpia UE.

Les migracions ocasionen impactes estructurals en múltiples dimensions de les societats emissores i receptores, així com en els mateixos migrants. Aquesta assignatura es centra específicament en la societat receptora, i analitza les polítiques públiques d’integració per a gestionar una realitat tan complexa i multidimensional. Des d’una perspectiva holística, i posant èmfasi en el cas català, però també en relació a altres experiències internacionals, s’aborden quatre grans àmbits. En primer lloc, es reflexionarà sobre el concepte d’integració, un concepte polisèmic i contradictori, així com s’estudiaran les principals dimensions. En segon lloc, es tractarà la immigració com a cas governança multinivell ( de la UE als ens locals), així com les funcions i les relacions entre cadascun d’ells. En tercer lloc, es tractaran les particularitats de l’anàlisi de les polítiques públiques d’integració i, finalment, s’abordarà el rol destacat del món local en els processos d’integració i en la construcció de la cohesió social.

Aquesta assignatura analitzarà com els diferents paradigmes i actuacions per afrontar el fenomen migratori des de les competències i els recursos dels ens locals. Centrarà l’atenció en la regulació aplicable, així com en l’assistència i la prestació de serveis bàsics.

Les raons ambientals dels moviments migratoris no són noves en la història de la humanitat i avui segueixen sent molt presents i amenaçadores. En aquesta assignatura s’analitzaran, doncs, les migracions per raons ambientals o naturals, així com els múltiples efectes que aquestes produeixen sobre les persones i els territoris afectats.