La psicologia de l’educació es defineix com una disciplina pont de caràcter aplicat que té l’objectiu de descriure i explicar els processos de canvi comportamental que tenen lloc a les persones com a resultat de la seva participació en pràctiques educatives. Aquest objectiu es materialitza a través de tres dimensions d’anàlisi: la dimensió teòrica-explicativa dedicada a la comprensió i explicació dels processos implicats en el canvi comportamental, la dimensió tecnològica-projectiva orientada al disseny de situacions (intervencions psicoeducatives) que facilitin un determinat canvi psicològic i la dimensió tècnica-pràctica encaminada a l’aplicació d’estratègies i programes d’intervenció en el context educatiu, ja sigui formal (com el context escolar) o informal (com la familia o els mitjans de comunicació). S’entèn, per tant, que l’àmbit d’estudi i d’intervenció del psicòleg educatiu trascendeix el context educatiu formal, essent un àmbit de gran importància, per incloure tots aquells agents i contextos de socialització que donen forma i contingut, tenen una incidència, en el desenvolupament dels processos psicològics de les persones, com són la familia, els mitjans de comunicació, els videojocs o l’entorn social.